7 Propostes d'educació intercultural

1. FER PALÈS QUE LA DIVERSITAT SOCIAL I CULTURAL ÉS NATURAL.

- Vivim en un món plural, divers i canviant à fer d’aquesta situació un motiu educatiu.

- Educació multicultural: Solament contempla actuacions a les escoles amb presència d'alumnes de diversos orígens ètnic-culturals. Es limita a aspectes curriculars, sense considerar les relacions de poder en la societat dominant entre la cultura dominant i les dominades. Reconeix a l'escola com un espai per crear les relacions interètniques, des de la concepció estàtica de les cultures i tractant prioritàriament les diferències entre elles. Busca intervencions educatives centrades en estratègies de contacte d'aproximació de diferents col·lectius. Inclou nombrosos tòpics culturals en el currículum.

- Educació intercultural: Té un enfocament global que incorpora propostes educatives en projectes de caràcter social i s'encamina cap a l'establiment de relacions entre iguals. És redactar objectius que incorporen la crítica la lliure exposició d'idees i l'obertura d'espais de manifestació sense prejudicis i resistència. És treballar junts, amb la voluntat de tots els implicats, canviant actituds que predisposin a l'adquisició d'un punt de vista més relatiu. Facilita i promou processos d'intercanvi, interacció i cooperació entre cultures, amb un tractament igualitari d'aquests. Posa accent no només en les diferències, sinó també en les similituds. Part d'un concepte dinàmic de la cultura i identitat cultural. Analitza i crítica les cultures. Rebutja buits culturals i la jerarquització de les cultures. Mostra clara preocupació entri diferenciés igualtat. Entén la diversitat cultural com a element enriquidor, no com a conflicte.

- Una comunitat mai és totalment homogènia, ni la societat receptora ni els grups culturals que hi arriben.

- A l’escola podem fer evident aquesta diversitat d’una manera quotidiana, vivenciar-la i fer-la servir per educar en la comprensió de la pluralitat com a fet normal à objectiu central de l’educació intercultural.

2. EVIDENCIAR QUE LA DIVERSITAT SOCIAL I CULTURAL ÉS UN FET COMPLEX.

1º perspectiva: la diversitat socio-cultural d’una comunitat la conformem tots, així com els agents culturals que també ens influeixen independentment del grup cultural a què pertanyem (l’economia, productes culturals, estils d’oci, etc.). à Per entendre el que som cal analitzar aquest factors a més a més de la dinàmica d’interacció entre grups culturals diferents.

3. FER VEURE QUE LA DIVERSITAT SOCIAL I CULTURAL ÉS UN AVANTATGE PER A LA SOCIETAT.

- Reconèixer la diversitat i reconèixer-se com a part d’ella són requisits necessaris però no suficients per a moure a una actitud positiva cap a la diversitat sòcio-cultural.

-  Dues representacions:

a) Sense conflicte, no considera la interculturalitat com a problemàtica, però referma les diferències i amaga el debat ideològic.

b) Considera el contacte intercultural com a perjudicial, desintegrador de les cultures implicades i amenaçadora per a la cultura receptora.

- Per a que hi haja integració i cohesió social ha d’haver una percepció social positiva d’aquesta diversitat, hem de creure en la seua “desitjabilitat”.

4. FACILITAR LA VIVENCIACIÓ NO PROBLEMÀTICA DE LA IDENTITAT.

- Per tal que una persona s’integre en un grup, és necessari que aquesta persona crega que aquest procés és possible. Ha d’haver, per tant, un reconeixement i una acceptació per part dels companys, per tal que aquest individu accepte que ser diferent és positiu.

- Per aquest motiu, hem de treballar a l’escola per tal que l’individu senta aquesta integració i acceptació, donat que a través de la vivenciació a l’escola es pot tractar aquest procés amb quotidianitat, de manera natural i entenent aquest procés com no problemàtic.

- També, hem de facilitar aquesta vivenciació per mitjà dels elements de la cultura simbòlica, és a dir, aprofitar els productes culturals (musica, art, tradicions, etc.) per a convocar i refermar la identitat de l’individu. Utilitzem aquests productes per expressar un missatge d’acollida i de reconeixement públic, dins el grup.

- Cal assenyalar que hi ha bons materials d’educació intercultural que ens poden servir per a aquesta tasca.

- Cal aprofitar el grup per tal de crear situacions de normalitat dins d’aquesta diversitat, ja que sols així seran capaços de conèixer-la, entendre-la i allunyar-se de les percepcions de desconfiança, recel o ignorància.

- Totes aquestes actuacions s’ha de fer des del respecte i l’estima cultural i des de la pròpia autoestima.

5. CONTEXT DE SITUACIONS IGUALITÀRIES

- Per tal d’aconseguir una situació igualitària dins d’un grup, no solament és necessari ser acceptat formalment, sinó que cal que l’individu senta que pot participar, opinar, decidir, demanar responsabilitats, etc. dins el grup; ha de sentir que viu el grup i que pot participar amb garantia de drets.

- L’àmbit escolar suposa un espai ideal per a aconseguir aquesta participació real, per fer possible l’equilibri de les relacions entre els membres d’un grup.

- Les actituds i destreses s’aprenen i es consoliden en la pràctica, fent-les possibles en marcs reals.

- Els alumnes construeixen les seues percepcions socials en funció de les seues experiències escolars. Per això, l’educació intercultural (no confondre amb relativisme cultural) ha de vet-lar per crear aquestes situacions igualitàries i respectuoses, perquè a partir d’ací, serà possible analitzar críticament les cultures, així com la cultura pròpia (autocrítica).

6. EVIDENCIAR LA NATURALESA POLÍTICA DELS CONFLICTES PRESUMPTAMENT CULTURALS

- Facilitar la participació real, fomentar la implicació i la responsabilitat, establir condicions igualitàries de relació i intercanvi són metes difícils però raonablement possibles a l'espai escolar à és més difícil intentar abastir aquests objectius en una societat que ens mostra quotidianament exemples d'estereotipització, marginació i discriminació.

- Fer d’aquestes coses un motiu escolar d’anàlisi i treball, per tal d’evitar la creença que aquests nous processos de marginacions tenen únicament un factor cultural.

- Si som capaços d'educar-nos en l'anàlisi d'aquestes situacions i desvetllem la seua naturalesa política i econòmica afavorirem la comprensió del fet i enfocarem més encertadament la qüestió: millorar l’existència de les persones  és la millor garantia per generar una major i millor relació entre els grups que componen la societat, per crear comunitat.

7. EDUCAR EN EL TRACTAMENT DELS CONFLICTES CULTURALS

- La nostra societat és diversa i que aquesta diversitat s'ha d'aprofitar educativament per projectar-la a la comunitat generant cohesió i integració.

- En moltes ocasions, la diversitat cultural és font de conflicte, motiu per a la controvèrsia, excusa per a la discriminació. No obstant, la diversitat ens enriqueix. Però també ens planteja reptes de difícil solució: valors contraposats, fins i tot contradictoris, costums i maneres d'actuar difícilment compatibles, actituds oposades. Acceptar la diversitat cultural no significa negar que hi ha conflictes d'arrel cultural. Cal, per tant, aprendre a viure amb el conflicte, educar-nos en la seua anàlisi i tractament, extraure el seu vessant educatiu.

- A l’escola es pot desenvolupar aquesta tasca amb exemples quotidians del centre o de l’aula. Tot i això, hem de ser conscients que l’anàlisi d’aquests conflictes no és una feina fàcil, perquè la nostra relació amb els altres ve condicionada per les nostres percepcions (anteriors a conèixer les persones) sobre les persones que componen el grup. à també be determinat per la “imatge social” que tenen aquests individus “culturalment diferents” dins la nostra societat (aquestes imatges influeixen en les nostres emocions, les nostres actituds, els nostres sentiments i, al remat, en l’expectativa de relacions que establim amb ells).

- Per evitar aquesta influència cal ser conscient d’aquest etnocentrisme cultural i dels nostres estereotips i prejudicis culturals.

- Alguns materials d’educació intercultural poden ajudar molt i molt a tenir una actitud oberta cap els comportaments culturals dels altres, a entrenar-nos en l’anàlisi i l’enteniment de conductes per a nosaltres inicialment inexplicables (o curioses, estranyes...), a conèixer i explicar aquestes conductes des de la lògica cultural de qui les realitza.