2. Historia social

I. Naixement i expansió (del s. VIII al s. XIV)

Romanització

s. V caiguda de l’Imperi Romà à les diferents llengües per influencia del superstrat comencen a desenvolupar-se.

Els parlants s’adonen que amb el llatí no s’entenen i amb veïns d’altres indrets tampoc à comencen a entendre que parlaven llengües diferents.

Documents escrits: Homilies d’Organyà i lleis visigodes traduïdes al català à els sermons s’havien de fer amb la llengua del poble.

II. Expansió geogràfica del català

n  L’expansió mediterrània: Jaume I arriba primer a Mallorca i després al regne musulmà. La corona Aragonesa ocupa Sicília, Cerdanya.

n  Expansió peninsular: cap a territoris com València, Murcia, etc.

III. la Cancelleria Reial

Formada per funcionaris (gent molt sabia) que coneixia almenys dues llengües de la corona. Eren una espècie de traductors. Va ser un òrgan molt important perquè més enllà de redactar, traduir, recopilar textos literaris, etc. va suposar la creació d’un model de prestigi (estil literari); crearen un estil de llengua. à dóna molta força a la llengua i a la seua comunicació.

IV. la formació de la tradició literària catalana

Ramón Llull:

è Crea una doctrina per a cristianitzar els infidels i per a ser un model per als cristians.

è Crear monestirs (escoles) per educar els missioners perquè pogueren cristianitzar el món.

è Volia crear un art lògica de pensament que pogués convèncer.

Va escriure dues narracions importants amb un objectiu pedagògic, però es va trobar que no hi havia obres en

la seua llengua formal. Per això, és el creador de la prosa literària.

La historiografia (quatre cròniques importants): la historiografia catalana és molt important perquè la primera 

crònica l’escriu (dicta) el rei Jaume I.

Crònica del rei Jaume I.

Crònica Desclot

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica de Pere II (el cerimoniós).

ETAPA D’ESPLENDOR S. XV: segle d’or de les lletres catalanes.

Al segle XV valència és una ciutat molt mediterrània, europea, amb una tranquil·litat política. Esplendor arquitectònic, literari,... en tots els sentits.

1.       Plenitud de la producció literària.

   La dessocialització lírica (amb Jaume I); abans estava de moda escriure en provençal.

 Ausiàs March deixa de banda l’estil dels trobadors. És el primer per una raó d'enteniment, per poder ser entès 

per les persones del seu voltant.

  La valenciana prosa: a valència es feien tertúlies i es preocupaven molt per la forma de parlar.

2.       Procés de substitució lingüística. S’inicia en la decadència.

Decadència:

Causes à ja no hi ha rei, no és un regne, comença a desmembrar-se, es diferencien les llengües (valencià, mallorquí, etc.)

Renaixença:

Para el procés de substitució anterior.

Renaixença: moviment de recuperació de l’ús literari del català. Aparegué quan el romanticisme (que inicia el pas de recuperació necessari) i el nacionalisme a tot Europa.

En la renaixença es trenca la diglòssia lingüística del segle anterior. Es dóna el desvetllament del catalanisme polític de la burgesia (ací a València no es dóna, perquè la burgesia no és tan industrialitzada). La burgesia catalana és sent catalana, defensa la seua llengua, la seua terra, etc. En canvi, a València la burgesia no es sent valenciana, sinó que menysprear la seua llengua, les seues costums, ...

En acabar el s. XIX canvia la perspectiva literària à interès per com s’escriu.

Jocs florals (restaurats al 1889)à certàmens literaris que tracten d’unir la llengua, de crear un sentiment.

S.XX à inici del procés de NORMALITZACIÓ