La desorientació ortogràfica encara durava a
València a principis de la tercera dècada d'aquest segle.
Aquesta falta d'unanimitat entre els escriptors
valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a
exemple d'allò que havia ocorregut a Catalunya; Aquesta aspiració fou
arreplegada per uns quants dels nostres escriptors agrupats entorn de la
revista "Taula de les Lletres Valencianes". Llançaren aquests la idea
d'arribar a un acord ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut
d'Estudis Catalans, i d'organitzar una reunió, que fou facilitada per la
Societat Castellonenca de Cultura, i que va tindre lloc el dia 21 de desembre
de 1932.
Les Normes Ortogràfiques de Castelló, o
simplement Normes de Castelló o Normes del 32, són unes normes ortogràfiques
elementals per a la llengua catalana-valenciana, que segueixen, bàsicament, les
normes fabrianes, adaptades a les particularitats del valencià. Aquestes normes
les van signar el 1932 les més importants institucions culturals del País
Valencià.
En certa manera, les normes troben un
compromís, en el sentit que respecten en essència l'estil i les normes ideades
per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, però permeten l'ús
d'idiosincràsies valencianes. És important destacar que no són unes normes
ortogràfiques completes; són simplement una guia. De fet, la situació del valencià
estàndard actual segueix aquesta guia aproximadament, però és important tindre
palès també que algunes coses que es consideren no ortogràfiques hui en dia
(com, per exemple, atre per altre) es permetien a les Bases de Castelló
originals. De manera inversa, alguns mots acceptats per l'AVL actualment, no
estan en l'esperit de les Normes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada