NOTÍCIES

NOTA: En aquesta secció del meu blog podreu comprovar com no he introduït lletra per lletra les notícies que més m' interessaven, sinó que només en trobareu xicotets fragments d'aquestes, que resumeixen el més destacat de cadascuna. Per a mi era molt més important fer una valoració, una breu reflexió sobre cada text i donar la meua sincera opinió al respecte. No obstant això, no patiu perquè cada notícia té enllaçada d'alguna manera el link que us portarà al text sencer.


AGREDEIXEN 5 JOVES QUE ANAVEN A LA TROBADA D' ESCOLES DE BENIRREDRÀ

Los hechos sucedieron en el término de Gandia, junto a la rotonda de una avenida que da acceso a Benirredrà. Según denunció ayer a este periódico una de las víctimas, de 19 años, «íbamos a ver la Trobada, nos cruzamos a pie con un grupo de personas que salían de la manifestación del GAV y en ese momento, sin mediar palabra, nos pegaron».

No hubo, según el testimonio del afectado, ningún insulto o provocación. «Uno de nosotros llevaba una camiseta con el lema País Valencià Antifeixista, y quizá eso les sentó mal», y añade que todo pasó muy rápido. «Uno de ellos se quitó un cinturón y nos golpeó con la hebilla mientras otros nos empujaban contra un coche». 

Desconeixia per complet aquest succés, però gràcies al blog d’una companya em vaig assabentar. Situacions vergonyoses; no solament pel fet d'agredir a joves menors d'edat, sinó també per "castigar-los" per assistir a la trobada d'escoles en valencià. Aquest esdeveniment és un esdeveniment festiu, per potenciar i defendre la nostra llengua i és increïble que hi haja gent que l'acuse de festa catalanista i n'aprofite aquests pensaments per malferir les persones que volen gaudir d'aquesta vesprada.

ESCOLA VALENCIANA ESTRENA EL PROGRAMA RADIOFÒNIC "EL MURAL"

Mig any després del tancament de RTVV, Escola Valenciana ha optat per crear una ràdio i una televisió pròpies. I ho ha fet per 'la incapacitat del govern valencià d'oferir una opció radiofònica o televisiva en valencià' diu l'entitat. Avui s'estrena amb 'El mural', un programa radiofònic mensual dirigit per la periodista Amàlia Garrigós, que podeu escoltar a VilaWeb. 'És un símbol de resistència creadora, de rebel·lia constructiva. Malgrat que el govern de Fabra ens ha deixat orfes de mitjans de comunicació audiovisuals en la nostra llengua que donen informació de proximitat, podem fer-ho', ha explicat Garrigós.

Aquesta proposta d'Escola Valenciana em va cridar molt l'atenció, perquè després de tallar el senyal de TV3 i del tancament de RTVV els valencians i valencianes ens havíem quedat sense una televisió i una ràdio públiques. No solament ens suprimeixen els mitjans de comunicació en la nostra llengua, sinó a més ens tanquen escoles i es suprimeixen línies d'ensenyament en valencià. Per aquest motiu, relacionar ambdós elements que han desaparegut em sembla una molt bona manera d'iniciar aquestes emissions radiofòniques, que s'emetran una vegada al mes. A més a més, aquesta proposta ha suposat la participació de moltes persones implicades en la protecció, l'ús i difusió de la nostra llengua com membres de grups musicals valencians, actors, ...

"IMAGINANT PERSONES", LEMA DEL CONGRÉS INTERNACIONAL D'EDUCACIÓ

Els dies 24, 25 i 26 d'abril d'enguany se celebrà a València el congrés Internacional d'Educació organitzat pel centre de filosofia per a xiquets de País valencià, amb el títol Imaginant persones. Durant aquests dies els mestres i professors de tot el país i de Sud- amèrica es reuniren per imaginar una altra educació possible. El fil conductor de la trobada fou la filosofia entesa com una eina del pensament crític, creatiu i afectiu. Des dels anys noranta el centre de filosofia per a xiquets treballa al País Valencià, per elaborar projectes i formar professors de tots els nivells educatius. 

Investigant una miqueta més sobre aquest congrés, vaig trobar una conferència que em cridà molt l'atenció "Educar és escriure cartes al futur?". Tot i que sembla ser que aquesta conferència, protagonitzada per Angélica Satírico, era una invitació per seguir dialogant i imaginant persones i móns millors possibles. Encara no he pogut trobar-ne el text, ja que encara no l'han publicat a ningún mitjà. No obstant això, semblava una activitat molt interessant i de reflexió pedagògica i educativa. Segons he pogut esbrinar, aquesta conferència s'iniciava amb una activitat de motivació cap al públic molt atractiva que emprava cartes com aquesta: 

TUDI TORRÓ, GUARDONADA AMB EL 15é PREMI VICENT VENTURA

La pedagoga ontinyentina Tudi Torró rebrà el 2 d'abril vinent el premi Vicent Ventura, instaurat per la Universitat de València, amb què es reconeixen persones o col·lectius que s’han distingit per la trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i la llengua del país. 

M'ha semblat important destacar aquest titular perquè pels articles que he llegit, he pogut esbrinar que aquesta dona no destaca només per tots els seus treballs, trajectòria professional, etc. sinó per la seua fidelitat a la llengua, cultura i poble valencià. Tudi Torró apostà des dels seus inicis com a mestra, per l'educació pública, la llengua i la cultura valenciana, la normalització de la llengua com a eina d'aprenentatge, els programes d'immersió en valencià des de l'educació infantil, ... Per a mi, totes aquestes accions, filosofia de vida i forma pedagògica a les aules són d'admirar i de destacar perquè actualment és molt difícil treballar i lluitar pel valencià i perquè els xiquets i les xiquetes puguen expressar-se en les dues llengües oficials. 

ELS PARES I MARES DE QUATRE COL·LEGIS ES TANQUEN AVUI EN DEFENSA DEL VALENCIÀ

Membres de les AMPAs de l'Herrero, Mestre Canós, Bisbe Climent i Antoni Armelles es tancaran durant tota la nit als centres, en exigència del manteniment de les línies en valencià, i també ho faran ensenyants a la seu del STEPV-Intersindical.

La conselleria d'Educació ha acordat oposar-se a que la línia d'Infantil del col.legi Herrero siga ofertada en valencià, i ho intenta justificar assegurant que "es busca equilibrar l'oferta de castellà". Però el fet és que els pares i mares amb fills implicats volen clarament, de manera molt majoritària, que aquesta línia continue sent ofertada en valencià. Val a dir que aquest col.legi és l´únic que resta en una part important de la zona centre de la ciutat. I fets semblants passen a uns altres tres col.legis de la ciutat, Mestre Canós, Bisbe Climent i Antoni Armelles.

El titular d'aquesta noticia em va cridar molt l'atenció, ja que pense que conselleria ha arribat a un punt innegociable, ha sobrepassat tots els límits. Em sembla indignant que la manca de respecte de l'administració per la voluntat de pares i mares sobre la llengua escolar dels seus fills. Una vegada més, comprovem els múltiples intents per acabar amb la nostra llengua, per relegar-la als àmbits informals i per eliminar allò que tanta lluita i tants anys ens ha costat aconseguir: l'ensenyament del valencià i en valencià. Aquesta actitud és obertament antivalenciana, i el seu objectiu real és posar un entrebanc  més a la lliure elecció per part dels pares i mares de la llengua en què volen que siguen escolaritzats els seus fills. I tota la resta no són sinó pretextos, per mirar de dissimular aquesta clara intencionalitat política antivalenciana, amb suposades excuses tècniques que no es creuen ni ells en afirmar-les.

EDUCACIÓ DESTINA 100.000 EUROS PER A LA PROMOCIÓ DE L'ÚS DEL VALENCIÀ

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha convocat ajudes per valor de 100.000 euros per a associacions sense ànim de lucre que realitzen activitats de promoció de l'ús del valencià en els seus respectius àmbits d'actuació.

L'objectiu d'aquestes ajudes és col·laborar amb aquelles entitats cíviques que, al llarg del País Valencià, realitzen activitats diverses, d'acord amb l'especificitat de cada associació, però que tenen "una característica comuna, i un objectiu molt clar: potenciar l'ús del valencià en alguna de les activitats que desenvolupen, o en totes".

151 LÍNIES EN VALENCIÀ PERILLEN PER AL CURS QUE VE 

Perillen 151 unitats educatives en valencià a 135 escoles públiques de 17 comarques valencianes. Si no s’evita, el Govern valencià tancarà 6 escoles públiques en valencià. Per contra, la Conselleria ha obert més unitats en l’ensenyament concertat.

Escola Valenciana ha presentat hui el primer informe exhaustiu que s'elabora per analitzar la quantitat d'unitats educatives en valencià que perillen per al pròxim curs.

Una unitat educativa és sinònim d'una aula. Una de les mesures que es van prendre per part l'administració educativa el curs passat va ser l'augment d'alumnes per aula de 25 a 30 amb la intenció de tancar aules en les escoles públiques i reduir professorat. Conseqüència d'aquest fet és la proposta de supressió d'unitats educatives que la Conselleria d'Educació ha fet per al curs 2014-2015.

El 67,43% de l'alumnat valencià estudia a centres públics. El 93% de l'ensenyament en valencià està a l'educació pública. L'oferta d'ensenyament en valencià actualment és del 33% del total. La Conselleria d'Educació proposa retallar 187 unitats en Infantil (en valencià i castellà) de la pública i n'augmenta 8 de la concertada.

"Açò no és només una valoració, és la mostra real de la política educativa del Govern valencià: està promovent d'una forma aclaparadora l'ensenyament concertat en castellà i atacant de forma directa l'ensenyament de qualitat, el públic en valencià", ha declarat el president d'Escola Valenciana.

ENTREVISTA A VICENT MORENO (President d'Escola Valenciana)

Ací us deixe un recull d'articles extrets de la revista ALLIOLI (quaderns de l'ensenyament del País valencià) núm. 256, que m'han semblat molt interessants i que caldria destacar i debatre.

TREUEN LA CUSTODIA D'UNA NENA A UNA MARE PER L'"ESCULL" DEL CATALÀ

Segons publica el diari ‘El Punt Avui’, la jutgessa ha considerat que, a causa de la falta d'entesa dels progenitors, el que cal es preservar l'interès superior del menor. A més, argumenta que “en la marxa de la menor a Barcelona, cal afegir-hi que està en una comunitat autònoma definida per unes característiques especials d'integració, ja que al fet d'adaptació normal a un canvi de territori o de costums, ha d'afegir-s'hi la dificultat d'haver d'aprendre una llengua cooficial al castellà, el català, que, de tots és conegut, és la llengua emprada per gran part de la societat catalana, així com per les escoles”. La sentència assegura que “tampoc no consta acreditat que la menor estigui adaptada a l'idioma i que aquesta circumstància no estigui suposant un escull en la seva evolució."

Aquesta noticia em va indignar enormement en llegir-la, em va semblar il·lògic, incoherent i irracional els motius d'aquesta jutgessa. Jo em pregunte: si en compte d'anar-se'n a Catalunya hagués anat a França, també li hauria llevat la custòdia? És a dir, per aquest motiu tots els pares o mares separats que surten d'Espanya amb els fills es trobarien amb aquest mateix problema o encara pitjor, donat que allà ni tan sols parlen l'espanyol? 

"TINC DRET A PARLAR EL MEU IDIOMA"

El TSJC evita amonestar una jutgessa que ignora els drets d'una advocada a emprar el català en un procés judicial.
Tot i haver exercit durant anys a València, la magistrada sosté que no entén la llengua pròpia del país.

L'incident en qüestió va passar la diada de Sant Jordi del 2012, quan en un vista on va comparèixer el Servei Català de la Salut com a part demandada la magistrada va interrompre l'advocada de la Generalitat quan aquesta va iniciar la seva argumentació en català fent que es passés al castellà. Aleshores es va establir un breu diàleg entre la lletrada i la jutgessa en què aquesta li va demanar que canviés de llengua “si no l'importa” perquè així ho “entendria bé”.

Aquesta noticia em va fer investigar una mica sobre la situació del català a l'àmbit jurídic a Catalunya; em va sorprendre comprovar que, com expressava Josep Canício (Degà del Col·legi d’Advocats de Tortosa President de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana) en un article: "és una qüestió d’inèrcia que la societat catalana parli en castellà a la justícia". Vaig investigar més a fons i vaig comprovar que aquesta manca del català a l'àmbit jurídic és causat, en la major part dels cassos, per la formació universitària que s’impartia anys enrere, la qual era en castellà.

Per aquest motiu, em va semblar d'admiració que l'advocada emprara la seua llengua en aquest àmbit i per això, em va semblar encara pitjor l'actuació de la jutgessa, perquè n'estic segura que comprendria perfectament, donada la seua trajectòria, la nostra llengua. Però és clar que com a parlants catalans, se'ns obliga a exercir aquest bilingüisme unilateral. Es continua desprestigiant la llengua, però per això hem de fer més força, no hem de canviar-nos de llengua al parlar amb altres persones; només si els parlants en som fidels, la nostra llengua sobreviurà, tot i que com estem comprovant se'ns imposen molts obstacles. 

LA FESTA PER L'EDUCACIÓ D'ONTINYENT SUMA CANTANTS I GRUPS VALENCIANS

Més d'una dotzena de cantants i grups musicals valencians han confirmat ja la seua presencia a la festa en defensa de l'escola pública que tindrà lloc al proper 29 de març a Ontinyent.

Pepe Pla destacava que "no anem a permetre que el Consell en mans del PP ens desmunte tot allò que ha costat tant d'aconseguir, hem de defensar l'escola pública i en valencià  i anem a fer-ho com sabem, reivindicant i amb una gran festa.

L'acte, organitzat per la regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Ontinyent i la Plataforma Prou compta ja amb la participació confirmada de solistes com Paco Muñoz, Andreu Valor, el Tio Fredo, Hugo Mas o Toni el de l'Hostal, i de grups com ara Atzukak, Auxili, Saba Nova, Zero Coma, Mai Mai, La Marabunta o Tancats, entre altres, estant la llista encara oberta a la participació d'altres músics que s'hi vullgen afegir


Vaig decidir incloure aquesta notícia perquè em va agradar moltíssim la proposta de reivindicació que ha plantejat aquest municipi. En un primer moment, les reivindicacions que es plantejaven des dels centres perjudicaven els alumnes, els quals veien suspeses excursions, eixides extraescolars, celebracions de festivitats, ... Aquestes mesures de protesta que sempre he criticat i que mai m'han convençut s'hi han substituït a Ontinyent per una gran festa; una festa on la implicació i la participació fou absoluta.


L'OBJECTIU ÉS CLAR, ANTIC I CONFESSAT: DESTRUIR FINS L'ARREL QUALSEVOL FORMA DE VALENCIANITAT QUE ES FONAMENTE EN LA VERITAT I EN LA RAÓ, COM ARA EN LA UNITAT DE LA LLENGUA.

"Quan guanyen un tros de terreny, avancen posicions i maquinen el pròxim guany. L’objectiu és clar, antic i confessat: destruir fins a l’arrel qualsevol forma de valencianitat que es fonamente en la veritat i en la raó, com ara en la unitat de la llengua, de la literatura, de gran part de la cultura i de la història, i en la necessitat de consolidar per al País Valencià un lloc en el seu propi espai a la península i a Europa. L’objectiu és trencar tot lligam del País Valencià amb l’únic espai més ampli que li dóna sentit com a país: ni història, ni llengua ni literatura ni res."

 He llegit aquesta opinió de Joan Francesc Mira i no hi he pogut deixar de comentar aquesta polèmica que va sorgir el mes de febrer, perquè hi estic en total acord amb tot allò que en aquest article s'expressa. A més a més, aquesta polèmica m'ha obligat a llegir la definició de l'AVL per contrastar com de terrible era aquesta definició, que tant han acusat i marcat d'extravagant. Sense cap mena de dubte, es tracta d'un nou intent de crear conflictes, de no acceptar la realitat lingüística del nostre territori i de continuar amb les distincions que no ens deixen identificar-nos com unitat lingüística, lluites que durant dècades han consumit tantes energies.
Tanmateix, aquesta polèmica ha sorgit a diferents noticies, una de les quals he utilitzat, també, per entendre millor com s'ha desenvolupat aquest conflicte.

PRIMERS JOCS FLORALS ESCOLARS A CATALUNYA 2014 

Un dels aprenentatges més importants en l'etapa d'educació Primària és la lectoescriptura, ja que suposa la ferramenta que ens permet accedir al coneixement, siga quina siga l'àrea o la matèria d'aprenentatge o el suport sobre el qual es realitze. 

Per aquest motiu, desenvolupar aquestes competències és molt important, així com crear i utilitzar recursos innovadors i motivadors per als alumnes. 

En aquesta línia d'innovació i amb l'objectiu de potenciar i estimular l'expressió i la producció escrita en els xiquets i les xiquetes s'ha organitzat, aquest 2014 a Catalunya, el I Certamen per l'impuls i el foment de l'escriptura.